Sinopsi

Encara és molt gran el nostre desconeixement sobre l’alfabetització o, amb més propietat, els “nivells d’alfabetització” a la Catalunya de l’època moderna (segles XVI-XVIII). Com també l’aprenentatge de les primeres lletres a l’escola i a la llar, a la ciutat i al camp.

Aquesta obra intenta contribuir a millorar aquesta situació historiogràfica al nostre país. Ben entès, aquest llibret és sols una primera aproximació, una crida a investigar uns camps fonamentals per comprendre millor la societat catalana i l’europea del període. Aporta, però, noves fonts i nous mètodes per a una història dels processos alfabetitzadors i de les pràctiques culturals vinculades (com ara la lectura en veu alta).

La Catalunya urbana era habitada per un nombre significatiu de persones alfabetitzades, ja fos per prestigi (social o estamental) o bé per necessitat (de l’ofici o del càrrec). Com també el camp, el qual no era, per descomptat, un “mar d’analfabetisme”. Els governs municipals i l’Església influïren decisivament l’aprenentatge de les primeres lletres i l’esperonaren, com també, és clar, la mateixa societat. Així, l’ensenyament era una necessitat social que, millor o pitjor, era atesa per les autoritats, de grat o per força, amb l’escola com el principal “agent” de l’alfabetització.

Certament, la situació arreu era complexa: un món d’antic règim (i preestadístic) dominat per l’analfabetisme i per l’alfabetització “limitada” i “incompleta”, progressos i regressions dels processos alfabetitzadors, les dificultats de l’ensenyament femení, etcètera, enmig del diàleg o la simbiosi entre l’univers de la impremta i les cultures orals i manuscrites.

Biografia de l'autor

Ricard Expósito i Amagat va néixer a les Planes d’Hostoles el 1983. És llicenciat en Història per la UdG (2006), amb premi extraordinari de la Universitat i Tercer Premi Nacional pel MEC. És doctor en Història Moderna (2014) amb una tesi cum laude sobre els orígens de la premsa a Catalunya, que fou mereixedora del Premi Extraordinari de Doctorat, amb un tribunal presidit per Henry Ettinghausen. També fou el responsable d’elaborar l’inventari de la biblioteca de l’historiador Pierre Vilar i el 2014 va guanyar la darrera beca del Patronat Francesc Eiximenis amb un estudi sobre la llibreria i la impremta dels Bro.

Ha publicat diversos articles científics en revistes com el Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, Studia Aurea, i Annals de l’IEG, etc. I també parts de llibres en obres dirigides per Pedro M. Cátedra (Salamanca) o Alexander S. Wilkinson (Dublín – Leiden). És membre de diversos organismes de recerca històrica.