Sinopsi

La novel·la ens acosta a un món convuls, el del Cinquecento, quan l’esperit renovador del Renaixement que Roma projecta a tot Europa s’estavella contra les supersticions i les persecucions religioses pròpies de temps ja superats. L’obra, ambientada l’any 1517, presenta l’inici de la desintegració de la Cristiandat occidental, en bona part provocada pel conservadorisme ultramuntà de l’Església catòlica.

El pensament humanista dóna una pàtina de civilització tant a les elits com al poble, però és una capa tan fina que s’esclivella fàcilment amb les escomeses de passions, aversions, creences i pulsions dels protagonistes d’aquesta novel·la: el bisbe de Barcelona acovardit per una jove trementinaire, un músic renovador romà festejat pel banquer papal Chigi el Magnífic, una priora rancuniosa que entabana el cardenal Giulio de Mèdici, Michelangelo Buonarrotti, descontent amb la seva obra i rebufant dalt d’una bastida de la Capella Sixtina, Luter acceptant l’oferta de Lucas Cranach per editar les seves tesis contra butlles i indulgències, Sebastiano Luciani (més tard del Piombo) escoltant a contracor les prèdiques apocalíptiques d’un torturat monjo negre, Lleó X gratant-se la papada i rumiant que haurà d’afaitar-se un altre cop... La seva vida quotidiana i el seu agitat univers ens esperen. Ens necessiten per existir més enllà del magí de l’autora. No els decebem.

Obra guanyadora del I Premi Gregal de Novel·la Històrica.



Biografia de l'autora

Esther Blanco Ribot (Girona, 1968) és mare, empordanesa i professora d'Història de l'Art, tasques que combina amb un doctorat, que ha aparcat momentàniament -però que té previst acabar a Roma- per llançar-se a l'arena literària amb aquesta obra. El rigor històric combinat amb una ploma àgil li han reportat diversos premis al 2011, com el Narrativa Curta 9 de Juliol de Temàtica Històrica de Ciutadella de Menorca, el Pirineu de Narració Literària de les Homilies d'Organyà i el Font de Santa Caterina de Microcontes de Montornès del Vallès. El 2012 ha guanyat el premi Ploma de Ferro promogut per l'Ajuntament de Capdepera (Mallorca) i el I Premi Gregal.