Sinopsi

Narracions orientals parteix de textos de l’Índia i de l’Orient –Grècia inclosa– que Marguerite Yourcenar va descobrir en lectures fetes entre el 1922 i el 1929, però també es nodreix de l’experiència com a viatgera de l’expedició que va fer, a través del Bòsfor, el 1932/33 en companyia d’Andreas Embirikos, a qui dedicà aquest recull publicat el 1938 per Gallimard.

Al llarg del creuer que van compartir i de les converses amb Andreas, armador i psicoanalista, Yourcenar descobreix Grècia i una orientalitat que l’enlluernen i que desitja immortalitzar. 

Després del seu fracàs amorós, la vida pot tornar a ser bella. Les llegendes transmeses d’avis a nets –que ara sent en boca d’Embirikos– quedaran recollides en aquestes Narracions orientals, i la capbussada que, al llarg del creuer, haurà fet en la seva ànima produirà, a més, El tret de gràcia, Focs i Els somnis i els atzars, que li permetran de superar el seu sofriment, tot universalitzant-lo i fent-ne elevada matèria literària.



Nota biogràfica

Marguerite Yourcenar (Brussel·les, Bèlgica, 1903 – Maine, EUA, 1987) va ser una escriptora, traductora i autora teatral francesa. El seu nom real era Marguerite Antoinette Jeanne Marie Ghislaine Cleenewerck de Crayencour. Yourcenar és, precisament, un anagrama de Crayencour. 

De família noble, va ser una nena prodigi que, educada pel seu pare, va demostrar ja des de ben petita una gran intel·ligència. Va publicar la seva primera novel·la als vint-i-sis anys i es va traslladar als Estats Units per impartir classes de Literatura Comparada. Va pertànyer a l’Acadèmia Belga des de 1970, i es va convertir, el 1980, en la primera dona que va ingressar a l’Acadèmia Francesa. La seva casa a Maine, el Petite Plaisance de Mount Desert Island, és actualment una casa museu dedicada a la seva vida i obra.