Sinopsi

Al maig del 2005 els diaris feien públiques les proves documentals segons les quals Enric Marco, fins aleshores president de l’Amical de Mauthausen, no havia estat, en realitat, en cap camp de concentració nazi.

Al setembre del 2007 el New York Times destapava que la barcelonina Alicia Esteve Head, promotora d’una organització de supervivents dels atemptats a les Torres Bessones de Nova York, no havia escapat, com afirmava, de les flames i del caos de les explosions dels atemptats de l’11 de setembre de 2001.

En els dos casos els impostors van al·legar raons altruistes per haver falsificat les seves dades personals. Tanmateix, molta gent es va sentir ultratjada i moltes preguntes van quedar sense resposta, suficients per escriure’n una novel·la. 

Orquídies blanques a Central Park neix de la reflexió entorn d’aquests fets i de la disparitat d’opinions que van provocar.

No es tracta d’una crònica, sinó d’una invitació al lector a descobrir les paradoxes de la conducta humana, bo i situant els personatges reals en el marc d’una compacta trama de ficció, fent-los partícips −a ells i als lectors− d’una veritable odissea d’amor construïda, pels protagonistes de l’obra, a partir d’un joc perillós de dobles identitats que té per escenari ciutats tan diverses com Barcelona i Madrid, Viena i Berlín, Tòquio i Nova York, i que manté sempre, com a rerefons, la tragèdia dels qui han patit, al llarg de la història, l’envit del terror.



Biografia de l'autor 

Jordi Albertí Oriol va néixer el juliol del 1950 a Cassà de la Selva (Gironès). Després de viure més de trenta anys a Barcelona, dedicat a la docència i a la gestió comercial, actualment resideix a Maçanet de la Selva i es dedica professionalment a les tasques d’escriptor, d’historiador i d’editor.

Com a llicenciat en filologia catalana, ha publicat, entre el 1998 i el 2011, un centenar de treballs de recerca literària a la Revista de Catalunya i ha tingut cura de les anotacions dels tres primers volums de l’Obra completa d’Eugeni d’Ors (Quaderns Crema, 1998, 2001 i 2003).

Com a historiador ha escrit El silenci de les campanes (Proa, 2007), La Iglesia en llamas (Destino, 2008) iLa bandera catalana, mil anys d’història (Proa, 2010). També va coordinar, entre els anys 2001 i 2004, les publicacions de l’exposició Germinabit, l’expressió religiosa en llengua catalana al segle XX.

La seva bibliografia es completa amb el llibre de poesia Sense àncora (1987) i el de narrativa Les cartes d’en Marc (Mediterrània, 2008).